Hi havia una vegada un rei i una reina que van tenir una filla i li van posar de nom Aurora i van fer una festa. Van convidar a tothom però a la fada dolenta NO i a la mitja festa va entrar molt enfadada i va dir.
–Quan tinguis 15 anys et punxaràs amb una agulla i moriràs!
I des de radere d´una cortina va sortir una fada i va dir: no moriràs si no que dormiràs 100 anys
I van passar 15 anys, un dia mentre els pares eren a veure l´avia, l´Aurora va entrar en una cambra i va trobar una vella. L’Aurora li va dir:
—Què esteu fent, àvia?
I la vella li va dir:
—Filant.
I l’Aurora va dir:
—Ho puc provar?
—Sí, va dir la vella.
I quan anava a agafar la llana, es va punjar amb una agulla i es va desmaiar.
Quan el rei i la reina van tornar es van trobar la seva filla a un llit adormida.
I llavors, en aquest moment, el rei es va enrecordar de la maledicció. Van cridar a la fada bona i li van dir:
—Ens podria fer un favor? Adormiu a tothom del palau menys a nosaltres dos.
I la fada bona va dir:
—Sí, i tant!
I els va adormir a tots i els reis se'n van anar a un altre lloc.
Van passar 100 anys i, un bon dia, un príncep que passava per la vora del castell va pensar. “Potser aquella llegenda que em van explicar que en aquest castell fa 100 anys que dorm una princesa sigui certa". I va entrar.
Quan estava a dintre, va trobar la princesa adormida en una cambra molt ben guarnida i li va fer un petó.
Puf!! i l’encanteri es va desfer.
Van viure molt feliços i van menjar molts anissos.
